Es poden comptar amb els dits d’una mà les obres literàries catalanes medievals que, com ara el Llibre deies dones de Jaume Roig (1402?-1478), són capaces d’atraure l’interès del lector actual amb una força tan abassegadora. Amb tot i això, l' Espill o Llibre dels consells, títols amb què també es coneix aquesta obra narrativa escrita a la segona meitat del segle XV i editada nombroses vegades d’ençà del segle XVI, fins ara resultava inaccessible al públic no especialitzat pel fet de ser escrita originàriament en vers i en un català no gens fàcil, malgrat que l’autor hi faci servir un registre ben col·loquial —o potser precisament per aquest motiu.
Amb una gran destresa i en forma autobiogràfica, el Llibre de les dones narra l’atzarosa vida del protagonista des de la seva joventut, en què la mare el treu de casa i es veu obligat a vagar i dur una vida aventurera per terres catalanes i per França, fins a la vellesa, vista sobretot a través dels diversos fracassos matrimonials (amb una donzella, amb una beata, amb una viuda i amb una monja). Considerada com un precedent de la novel·la picaresca castellana, pel seu realisme i el seu aire divertit i pintoresc, el Llibre de les dones constitueix, per una banda, un violent atac contra les dones, ple d’enginy i de vivesa, dintre de la més pura tradició misógina —a la manera del Corbaccio de Boccaccio i de l'Arcipreste de Talavera—, i, per l’altra, ofereix un autèntic fresc de la societat burgesa valenciana del segle XV.