Hologrames de vida

Imatges congelades vistes com a biografies. Instants d’atzar que s’expandeixen en un núvol de suggeriments. Imatge i poema que s’infiltren un en l’altre creant una simbiosi imprevisible. Potser es pot entendre com si fos una varietat de metàfora audiovisual. O potser com un joc d’arqueologia del subtext de la imatge que emfasitza desconcertants perspectives.