Dràcula

Des de 1867, en què coneix l’actor Henry Irving i es converteix en el seu secretari, fins que publicà Dràcula (1897), transcorren trenta anys dels quals ben poca cosa sabem de la vida de Bram Stoker. Se sap que pertanyia a la societat “Golden Dawn”, de la qual eren membres també altres destacats escriptors de terror: Arthur Machen, Algernon Balckwood, Sax Rohmer...; se sap que de la lectura de la novel·la de Sheridan Le fanu, Carmilla, va influir-lo fins al punt de voler escriure una novel·la sobre vampirisme, i sabem, igualment, que el fal·laç escèptic que era Sir Henry Irving va apostar-li que no l’acabaria. Resultat d’aquesta juguesca, Dràcula és una novel·la que mereix des del judici més elogiós. Oscar wilde la qualificà d'una de les millors novel·les de tots els temps fins a la valoració més moderada, Montague Summer deia que «està admirablement elaborada i, si tota l’obra hagués mantingut el mateix nivell que la primera part, estaríem davant d’una autèntica obra mestra». Ha estat traduïda a les llengües més importants del món i sobre la qual s’han fet nombroses versions cinematogràfiques i diverses representacions teatrals.