Dona balconera
19,50 €
"Durant aquest deu anys, no he pogut escriure sobre literatura tant com m'hauria agradat; d'altres ocupacions [...] m'han acotat molt l'espai. Malgrat això, he continuat aprenent alguns dels inèdits i inesperats viaranys que agafa molts cops l'escriptura. I si fa deu anys parlava del rau-rau que suposa haver de deixar definitivament un article -una ressenya-, mentre escrivia les pàgines que ara presento, també he après que res mai no queda definitivament clausurat, que sempre pots tornar-hi, mirar d'arrodonir-ho, afegir-hi, retallar-hi, modificar-ho, intentar polir-ne alguna punxa. I si bé és ben veritat que la sensació de moderada insatisfacció és inherent al fet d'escriure, també és cert que escriure, que la pàgina (o la pantalla) en blanc, és un dels plaers més satisfactoris que hi ha, una de les joies més enlluernadores que existeixen."
Deu anys després de l'aparició de Dona finestrera, Eulàlia Lledó torna per celebrar les escriptures femenines que més l'han commoguda. Eulàlia Lledó aplega i reescriu alguns dels seus articles, conferències, ponències i ressenyes sobre algunes de les figures femenines més destacades del món literari internacional i català; Maria-Mercè Marçal, M. Antònia Salvà, Jane Austen, Colette, Charlotte Perkins Gilman, i un llarg i lluminós etcètera.
Compartir:
Ficha del libro
El autor
(Barcelona, 1952) és doctora en filologia romànica. Escriu bàsicament assaig. Fruit d'aquesta dedicació destaquen els volums La línia de flotació. Dietari intermitent (2009) i El fil dels dies (2009-2013). Publica habitualment al Huffington Post.
Amb la literatura com a centre i objectiu, té una notable obra escrita com a crítica i conferenciant. En aquesta editorial ha publicat Dona finestrera (1997), Dona balconera. A les penes, llibreries (2007), Respuesta a sor Filotea de la Cruz. La hiperbólica fineza (2008), ha prologat el volum que aplega La verge dels set punyals i La veu perversa (1998), de Vernon Lee, i ha tingut cura de l'edició de Terra d'Elles (2002), de Charlotte Gilman.
Des de fa molts anys analitza els biaixos ideològics de la llengua en àmbits molt diversos. D'aquest quefer (després d'empassar-se sencer el diccionari normatiu i bona part del diccionari normatiu castellà, i sobreviure), en són fills els estudis en profunditat: L'espai de les dones als diccionaris: silencis i presències (2005) o De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE (2004). El volum De llengua, diferència i context (2007) i el llibre digital, Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina (2011), <http://www.beat.cat/manualdellengua/>, són dos concrecions clares del que l'autora pensa i sent sobre la llengua.
Un bon exponent i resum dels variats anàlisis de premsa que ha realitzat és Cambio lingüístico y prensa. Problemas, recursos y perspectivas (2013), publicat també per Laertes.
