Quadern de Mèxic
12,50 €
L'última setmana de novembre i la primera de desembre de 2013, l'autora va anar a Mèxic invitada pels tribunals electorals de la Ciutat de Mèxic i de Monterrey. Això va fer que sojornés en aquestes dues ciutats una intensa, assolellada i plena de ventures quinzena. El llibre que teniu a les mans recull les impressions d'aquesta tímida però meravellada aproximació i és un homenatge ple de gratitud a Mèxic i a l'estada.
A Mèxic DF.
"De moment, no em calen taxis. Estic més contenta que un gínjol amb la meva flamant targeta de metro de plàstic recarregable. Cada viatge, amb tants transbords com vulgui, costa 3 pesos = 0,17 euros! I el metro passa rabent cada mig minut. És prou net, i el sistema de transbord, senzill.
Indiscutiblement, la divisa que agermana els conductors de peseros [autobusos urbans] és: «Abans mort que no que em passin». Això els obliga a anar a tota castanya, a engegar rabents, a passar d'una marxa a l'altra fent espantoses estrebades als enormes canvis, a parar en sec i, sobretot, a agafar els revolts amb una mena de gosadia desimbolta i una mica derrapant. Malgrat això, sempre que vaig agafar un pesero, m'hi vaig sentir molt ben acompanyada i confortable, fins i tot quan no hi havia seient lliure i em tocava anar agafada (com una paparra: m'hi anava la vida) a la barra de prop de l'entrada, perquè el fet que vagin a tota bufa no implica que algun cop tanquin les portes; sempre les duen obertes de bat a bat. De tota manera, tant al metro com al pesero, gairebé sempre seia; si no hi havia lloc, algú me'l cedia. No vaig acabar d'escatir mai si era per vella o per blanca".
Compartir:
Ficha del libro
El autor
(Barcelona, 1952) és doctora en filologia romànica. Escriu bàsicament assaig. Fruit d'aquesta dedicació destaquen els volums La línia de flotació. Dietari intermitent (2009) i El fil dels dies (2009-2013). Publica habitualment al Huffington Post.
Amb la literatura com a centre i objectiu, té una notable obra escrita com a crítica i conferenciant. En aquesta editorial ha publicat Dona finestrera (1997), Dona balconera. A les penes, llibreries (2007), Respuesta a sor Filotea de la Cruz. La hiperbólica fineza (2008), ha prologat el volum que aplega La verge dels set punyals i La veu perversa (1998), de Vernon Lee, i ha tingut cura de l'edició de Terra d'Elles (2002), de Charlotte Gilman.
Des de fa molts anys analitza els biaixos ideològics de la llengua en àmbits molt diversos. D'aquest quefer (després d'empassar-se sencer el diccionari normatiu i bona part del diccionari normatiu castellà, i sobreviure), en són fills els estudis en profunditat: L'espai de les dones als diccionaris: silencis i presències (2005) o De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE (2004). El volum De llengua, diferència i context (2007) i el llibre digital, Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina (2011), <http://www.beat.cat/manualdellengua/>, són dos concrecions clares del que l'autora pensa i sent sobre la llengua.
Un bon exponent i resum dels variats anàlisis de premsa que ha realitzat és Cambio lingüístico y prensa. Problemas, recursos y perspectivas (2013), publicat també per Laertes.
