|
Una de les más subtils escriptores d’històries de fantasmes és Vernon Lee. Al llarg de La Verge dels Set Punyals hi ha escampada l’efervescència de la màgia negra i sempre hi plana perillosa, tenebrosa i fosca, a punt de tancar-se com una urpa, l’ombra del Sant Ofici. Aquí Vernon Lee s’endinsa amb valentía en les llegendes castellanes i en el barroc espanyol. L’altre conte d’aquest volum, La veu perversa, és de 1892 i va ser un dels últimsque l’escriptora va escriure dins del vessant de la narrativa fantástica. Hi és present la música, que s’erigeix en la protagonista.
Vernon Lee posa l’erudició directament al servei de la fantasia; en aquests dos contes hi ha tones de coneixement i de bon saber, geni creador i inventiva, esquitxada, això sempre, amb grapats de gràcia i selpebrada de fina ironia. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
