Tot i com han canviat les tècniques i els motius pictòrics d'ençà del segle XV, ¿qui gosaria negar la bellesa objectiva d'un retaule gòtic amb la representació expressionista, força ingènua als nostres ulls contemporanis, del Paradís celestial i de l'Infern? Això mateix s'esdevé amb el Testament en el pla literari. Un dia, en Bernat Serradell, l'autor i protagonista, torna cansat a casa seva amb la intenció de sopar. De cop i volta, es troba malament i s'ha de ficar al llit. Sentint-se a les portes de la mort, fa cridar un confessor, i un notari per fer testament. Mentre ell al llit se sent morir, el frare confessor intenta abusar de la seva dona. Dicta el seu testament, el seu estat empitjora i, inicia el traspàs a l'ultratomba. I, en aquest viatge a l'altre món, experimentarà la visió de la Glòria celestial i dels Inferns segons les idees medievals sobre el tema.
Jordi Vinyes (n. 1949 a Cornellà de Llobregat) és professor, mestre de català per la Universitat Autònoma de Barcelona i per JAEC (Junta Assessora per a l'Ensenyament del Català) i, a més, traductor i lingüista homologat per TV3. Ha publicat diverses traduccions, adaptacions i llibres dedicats a l'aprenentatge de l'idioma.
En aquesta mateixa col·lecció té les versions modernes de Jacob Xalabín, El llibre de fra Bernat -anònims-, El Somni, de Bernat Metge, i Paris i Viana, també anònim. I, a la col·lecció "L'Arcà" d'aquesta mateixa editorial, la traducció de L'home invisible, de Jules Verne. La filla del rei d'Hongria (anònim) és una altra esplèndida versió moderna seva d'un text medieval.
El 1989 li va ser concedit un dels premis de la revista "Aquí" per la seva tasca en pro de la llengua catalana.
