|
Coneguda com un dels punts culminants de la literatura de fantasmes, a La porta oberta ens trobem amb un marc convencional (nits, ruïnes...) però convincent; la narració en primera persona, habitual en la literatura fantàstica, estableix una sòlida comunió entre el lector i el narrador; l’obstinada i obt |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
