Després d'un silenci de gairebé quatre segles, d'ençà de la publicació de Tirant lo Blanc, L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant (1862) és la primera novel·la que s'escriu en llengua catalana. Es tracta d'una novel·la històrica, la primera de la nostra literatura, a l'estil de les de Walter Scott i els seus seguidors. El seu autor, Antoni de Bofarull (1821-1892), és una figura senyera del moviment renaixentista: historiador i literat, va impulsar la restauració dels Jocs Florals, dels quals va ser secretari en la seva primera edició, sota la presidència de Milà i Fontanals. Fruit precisament del seu entusiasme històric i patriòtic, en aquesta novel·la Bofarull barreja una anècdota sentimental de caire fulletonesc —l'equivalent vui- centista dels actuals «culebrons»— amb una reivindicació de la figura històrica del comte d'Urgell, aspirant català a la corona del país, bandejat per la sentència del Compromís de Casp, que va fer pujar al tron un rei castellà.
Aquesta que ara presentem és la primera edició moderna de L'orfeneta de Menargues, adreçada a un públic jove. I, doncs, l'única edició, actualment al mercat, perquè el públic en general, i molt en especial el públic escolar, puguin accedir al coneixement d'aquesta obra, i acostar-se, d'aquesta manera, a un major coneixement del complex fenomen de la Renaixença i de la historiografia cultural i literària de Catalunya.
Jordi Tiñena (n. 1955), doctor en Filologia Catalana i llicenciat en Filologia Hispànica, és professor de llengua i literatura catalanes en un institut de batxillerat de Tarragona. Ha publicat comentaris de literatura per a alumnes de COU; edicions de textos com el Viatge al Purgatori de Ramon de Perellós o El coronel d'Anjou de F.P. Briz, i adaptacions de clàssics com els anònims Blandín de Cornualla, el Curial i Güelfa (col. Lectures i Itineraris, n. 5) i la Història de l'esforçat cavaller Partinobles (col. Lectures i Itineraris, n. 14), el Llibre de les dones de Jaume Roig (col. Lectures i Itineraris, n. 3), i el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (col. Lectures i Itineraris, n. 8).
