|
John Buchan, fill d'un clergue, va néixer a finals d'agost de 1875, a Perth (Escòcia), i va estudiar Dret a les universitats de Glasgow i d'Oxford. Als vint anys va publicar'el primer llibre, Sir Quixote of the Moors, i es va convertir en un escriptor professional. Va ser, a més a més, advocat, editor, periodista, director de l'Agència Reuter, i parlamentari. Després de ser nomenat Baró de Tweedsmuir, va morir quan era governador del Canadà, el 1940. La seva extensíssima obra literària comprèn biografies, sobretot de personatges escocesos, i novel·les d'aventures. Representa el prototipus d'anglès amant i defensor de la ideq. de l'Imperi Britànic. Coetani de G.K. . Chesterton i d'E.C. Bentley, va rebre la influència de Sir Walter Scott i era admirador de R.L. Stevenson, Rudyard Kipling i, per descomptat, de Sir Arthur Conan Doyle. Per altra banda, és evident que tant Graham Greene com John Le Carré, han vegut de,la mateixa deu.
Richard Hannay, el protagonista d'Els 39 esglaons, la novel·la que avui presentem traduïda per primera vegada al català, respon al prototipus de ciutadà de l'Imperi Britànic tal com l'imagina el seu autor: natural de Canadà, fill d'escocesos, ha estat vivint a Sud-A frica i a Rodèsia, ha participat a la guerra de Matabele i es troba desenfeinat, ociós i, per tant, avorrit a la capital, Londres. Una intriga i un assassinat posterior el portaran a recórrer amb gran dinamisme el país i a salvar l'Imperi d'una amenaça que té accent alemany. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
