Aquest recull, concebut com unes succintes “obres escollides”, permet un coneixement global de l’obra del millor Lovecraft. “La crida de Cthulhu” és una obra mestra de la narrativa en llengua anglesa, i la resta dels relats que integren el volum combinen a la perfecció la qualitat literària i la riquesa imaginativa de l’autor més important en l’àmbit del que ell anomenava “l’horror sobrenatural”.

La selecció, que abasta la maduresa literària de Lovecraft, cobreix tots els motius centrals de la seva narrativa: la involució humana cap a la bestialitat, la presència amagada, en el món quotidià, de cultes i d’éssers impensables, les fantasies sepulcrals entorn de supervivències abominables, les civilitzacions prehumanes, els horrors extraterrestres, i les originals revisitacions lovecraftianes dels temes tradicionals de la fantasmagoria o el vampirisme.

En el pròleg, el preparador de l’edició Emili Olcina posa de relleu la visió suplicial de la sexualitat que vertebra l’horror lovecraftià.

Howard Phillips Lovecraft va nèixer a Providence, la capital de l’estat de Rhode Island, el 1890 i hi va morir, el 1937. Tot i que va fer alguns viatges (a Quebec, a Florida i Louisiana, a Ohio) i va viure dos anys (traumàtics) a Nova York (1924-1926) en el curs de l’efímera convivència matrimonial amb Sonia Greene, va donar motiu perquè a la seva làpida figuri la inscripció: “Jo sóc Providence”. Si bé, de vegades, els horrors lovecraftians es manifesten en uns esgarrifosos paisatges de fantasia, són els escenaris familiars de la ciutat de Providence, o de les profunditats boscoses de Nova Anglaterra, els espais que solen emmirallar els abismes còsmics en els quals Lovecraft cerca obsessivament “la perfecció de l’horror”.

Tot i que en vida no va ser admirat sinó per una minoria (formada, això sí, per escriptors i entesos d’alt nivell), Lovecraft ha assolit avui el reconeixement (popular, crític i acadèmic) com un dels grans autors de la literatura del segle XX, i és el mestre insuperat de les generacions posteriors d’escriptors que han cultivat la fantasmagoria, el terror i la ciència-ficció.