|
G.K. Chesterton (1874-1936) es donà a conèixer amb articles d’art i crítica literària. Durant el primer quart de segle sobresortí pel seu esperit anti-racionalista i anti-científic, que exposava d’una manera desenfadada, polèmica i tenyida sempre d’humor.
El relat “detectivesc” que presentem, possiblement un dels millors que Chesterton va escriure, és un magnífic exemple de les qualitats literàries d’aquest divertit escriptor londinenc. El club dels negocis estranys segueix el model de la mistery story tal com l’havia fixat Conan Doyle, però introduint-hi una nova dimensió. En el lloc de Sherlock Holmes apareix Basil Grant, i el mateix Chesterton passa a fer el paper del doctor Watson. El club dels negocis estranys és una associació en què els membres, per as pertànyer-hi, han de propiciar algun negoci diferent i, per descomptat, rendible; però per a ser diferent i alhora rendible, no es pot ser conservador. L’aventura consisteix, en tot moment, a endinsar-se en el desconegut, en el misteriós —a modernitzar-se, en definitiva—. És clar que és més una qüestió de dialèctica, de polèmica. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
