|
Bram Stoker (Dublín, 1847 - Londres, 1912), creador de l’excepcional Dràcula (publicat a «L’Arcà», núm. 8), va ser, durant més de vint-i-cinc anys, secretari del cèlebre actor teatral Henry Irving, per a qui va arribar a escriure una mitjana de cinquanta cartes diàries. D’aquí, i no pas a causa de la influència de Wilkie Collins, com alguns hi han volgut veure, la facilitat i l’èxit amb què va saber estructurar epistolarment Dràcula. Bram Stoker és autor, també, d’altres novel·les, algunes de tan inquietants com ara El catau del cuc blanc (The Lair of the White Worm), eclipsada potser per la popularitat del cèlebre vampir de Transilvània.
Una primera lectura d’aquesta novel·la satisfarà, de ben segur, els amants de les novel·les de terror. Però una lectura més detinguda pot fer descobrir més d’una analogia entre aquesta novel·la i Dràcula. En les negres nits apareixen torbadores criatures, transformacions de personatges fascinants: si a Bucovina era un inquietant i atractiu Dràcula, aquí és l’esplèndida i misteriosa Lady Arabella. Si Dràcula posseeix una forta càrrega erotitzant, Lady Arabella, per la seva banda, amb els seus sinuosos moviments hipnotitza i captiva no sols Adam Saltón sinó. també Oolanga, el misteriós criat negre del terratinent Edgar Caswall. I en totes dues novel·les les portes de l’infern es troben en un subsòl —els soterranis on dorm Dràcula— de pudors fètides i nauseabundes semblants a «la sentina d’un vaixell inundat amb una pila de rates ofegades». |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
